Un centro de día de niños

Se trata de niños que necesitas ayuda. Son recogidos por la autoridad y colocados en centros de día por diversas causas. 

Hay muchas familias pobres que abandonan los niños en centros de adopción , por no tener la posibilidad de criarlos. Los ayuntamientos ofrecen centros en los que los niños puedan estudiar, tener más posibilidades para poder vivir. En Rumanía , en comuna Ciurea  ,Iasi  se sitúa un centro de día, Santo Nicolas, la autoridad social se encarga de cuidar a los niños. 

Tienen edades entre 5 y 17 años.  Son los que estudian. El ayuntamiento los ofrece ayuda, porque necesitan apoyo, material escolar, una educación, socialización... Los centros educativos como colegios, proponen que quien pueda que traiga ropa que ya no usan, alimentos, juguetes...para dárselo.  Les dan de comer, hacen muchas actividades divertidas y mucha gente viene a visitarlos. Los cuidadores intentan que ninguno se sienta sólo o marginado. Les ayudan a estudiar y hacen los deberes. 

Los niños necesitan un apoyo. 

Les dues pobres nenes

     Era  hivern. A fora encara no començava a nevar. En un petit poble vivia  una família molt pobre que no tenia  ni diners per poder menjar. Només tenien una casa, que era molt feble.
     Aquesta casa estava situada molt lluny del poble, a prop ď un bosc.  En aquesta  casa vivien   dues nenes amb la seva mare, perquè el pare va morir a causa ďuna malaltia.

Aleshores, la mare es va quedar viuda.  Les nenes eren unes estudiantes excel.lentes.  La major es deia Annabel i la petita li deia Sofia.  De vegades es quedaven en casa per cuidar la seva mare, perquè ella també tenia  una malaltia que se  podia  curar, però no tenien diners i per   diverses causes es quedaven en casa.  Recollien llenya per a ľ hivern. Era  una nit molt fosca de desembre quan  va començar a nevar. Floc rere floc  es va cobrir tot el paisatge amb  un mantell de neu esponjosa.  Alguns nens estaven entusiasmats amb  la neu.  Annabel i Sofia no, perquè elles no tenien roba grossa.  El matí és presentà bastant fred.  Les nenes van deixar les sabatilles a la porta. Elles sabien que per Nadal tots els nens rebrien regals i elles no perquè la seva mare era molt pobra . No tenien res per posar  en la taula se Nadal. Les pobres nenes es van posar   a escriure una carta per a algun  àngel , que puguera veure el que elles desitjaven. Desitjaven una casa que no fora  tan freda, més roba, unes joguines, menjar i que la seva mare es curara . Sabien que mai els  seus desitjos es farien realitat. Van posar les cartes a les sabatilles.   Aquella mateixa nit va anar-hi una fada molt petita .  Portava un vestit blanc com la neu. Va llegir les cartes escrites de les nenes i va fer un escanteri que va transformar la casa en un palau de plata, va portar més roba per a les nenes, moltes joguines, menjar... de tot  el que necessitaven .

 Aquesta fada era  un àngel enviat de Déu, perquè les nenes s'ho mereixien. Va ser una nit molt gran , al  matí les nenes es van despertar en el meravellós palau.  Tenien una taula plena de menjar, molta roba, moltes joguines, material escolar, diners... tenen de tot.
     Les nenes no poden creure el que veien .  
 Pensaven   que era  un somni del que mai no volien despertar-se mai . Eren  molt alegres. No saben com donar-li les gràcies a Déu.  A partir ď ara ja tenien tot. Es quedaren a viure en el seu meravellós palau de plata. Déu li van fer un regal que ningú no pot rebre mai en la seva vida.

                                                             Fi 

Els camperols

    A continuació anire explicant la forma de vida dels camperols en ľedat mitjana. És molt distincta de  la nostra.

    Ells vivien en Cabanes eren petites cases fetes de tova, fusta i canya. Tenien una sola habitació on tota la família menjava, dormia i fins i tot, a vegades, hi havia els animals domèstics. El foc i la ximeneia eren uns elements importants. Els sostres eren la palla.  La taula era el principal objecte i havia de ser tan gran com per a permetre que tota la família pogués seure al seu voltant. També hi havia ganxos de fusta on penja els escassos vestits. Els llits no existien, dormien sobre la palla estesa al terra.

Els seus Vestits : Es vestien amb roba que feien les dones amb els materials que aconseguien ells mateixos.  Solien portar faixes perquè havien ďestar tota ľestona ajupits, i així, si les duien no els hi produïa mal als ronyons. Les dones també anaven amb faldilles.  En hivern utilitzaven llana per confeccionar la seva vestimenta.
 Els aliments habitual de la major població: S'alimentaven dels productes que produïan al camp (fruits, llegums, etc. ) i de les animals que tenien. Ľaliment fonamental era el pa.
Al principi se servia la sopa.  Després es menjaven les carns acompanyades de verdures.  El vi era la beguda habitual que bevien. Les sobres del menjar els hi donaven a les esclaves i als esclaus.

Feina : Els camperols estaven dins del grup dels no privilegiats, ells eren treballadors. S'ocupaven de produir i vendre els aliments que necessitava la societat.

Hi havia diverses classes de camperols :
*Serfs :estaven totalment sotmesos a ľautoritat del senyor, a canvi, els protegia.
*Lliures :podien abandonar el feu i tenien autonomia pròpia.

Les malalties habituals en ľedat mitjana 
Una de les malalties habituals era la LEPRA. La LEPRA era una malaltia infecciosa i contagiosa però alhora difícil de contagiar. Era una malaltia que afectava a la pell, als nervis i era fàcil de veure. Perds sensibilitat de la pell i debilitat muscular.

La segona malaltia era la PESTA NEGRA. La PESTA NEGRA també era coneguda com a MORT NEGRA era una malaltia epidèmica que va estar en Àsia i Europa. Hi havia tres tipus de símptomes :
-La PESTA BUBÒNICA :era la més comú. Es transmetia per rates, polls, puces infectades.
-La PESTA PULMONAR era la segona més estesa de ľ epidèmia. Era la única que es transmetia per gotetes de saliva ďuna persona infectada.
-La PESTA SEPTICÈMICA era la menys freqüent però la que causava més morts ja que la sang envaïa tot el cos amb rapidesa.

La medicina 
La medicina la feien els grecs i romans. La van extraure de plantes medicinals. Les feines de curar, les feien les Cures (monjos i capellans són els que havien estudiat medicina). En el monestirs hi havia infermeries i farmàcies.

 
    La feina dels camperols  era molt dura, tota la família treballava. La mitjana de vida era molt curta, ja que les malalties, la fam , la manca ďhigiene era molt abundant i llavors provocava moltes morts, per això les famílies eren numeroses, ja sabien que molts ďells morien.  De cada 100 persones 52 morien. Les família pobres tenien més possibilitats de morir, perque no tenien menjar i no tenien diners.

Don Suárez

    Otoño. El sol sale lentamente despertándose. Una perdiz canta desde la primera hora de la mañana. La hierba se libra de su fría escarcha. Es un día muy helado de otoño, aunque sale el sol.

    Antaño un esbelto hombre vivía en un pueblo marginado de gente al lado de un boliche .  Si entrarás en su casa verías que todas las cosas que tenía estaban hechas de madera y también encontrarías un montón de recovecos cubiertos por una cobija.
El hombre se llamaba Suárez, alrededor de su casa tenía un maravilloso bosque. Su casa se situaba al lado de un campo en el que había mucha alforja.  Ese día tan maravilloso Suárez se fue de casa llevándose un zurrón con comida. Cerró la puerta y se fue. Andando, en frente, vio una albufera en la que crecían un tipo de plantas llamadas claveles y gencianas.

Cerca había un río que caía de arriba como si fuera un tabique que llevaba mucha agua. El río tenía un color azul como el azul del cielo. Suárez  se quedó ilusionado de lo que vio. No sabía que había tanta naturaleza al lado de su casa. El hombre estaba muy cansado, descansó un rato a la sombra de un gran árbol. Comió un poco de lo que llevaba en su zurrón.  Se durmió y soñó que unos ladrones invadieron su casa y que le rompían su ganzúa. Los ladrones descubrieron los recovecos cubiertos por una cobija.  Allí vieron su ropa de pirata y sus cartas de amor cuando era joven y ellos creían que el viejecito tenía muchos dineros.  Suárez se despertó de su maldito sueño. Temblaba, y espantado se fue corriendo hasta su casa.  No le importaba por donde corría,corría por el medio de las alforjas.
    Era de noche.  Llegó  a casa y su sueño no era verdad. Todo estaba en su sitio, como lo dejó:" Bueno , mañana iré de nuevo a ver las maravillas que tengo al lado de mi casa. Ahora dormiré "