Les dues pobres nenes

     Era  hivern. A fora encara no començava a nevar. En un petit poble vivia  una família molt pobre que no tenia  ni diners per poder menjar. Només tenien una casa, que era molt feble.
     Aquesta casa estava situada molt lluny del poble, a prop ď un bosc.  En aquesta  casa vivien   dues nenes amb la seva mare, perquè el pare va morir a causa ďuna malaltia.

Aleshores, la mare es va quedar viuda.  Les nenes eren unes estudiantes excel.lentes.  La major es deia Annabel i la petita li deia Sofia.  De vegades es quedaven en casa per cuidar la seva mare, perquè ella també tenia  una malaltia que se  podia  curar, però no tenien diners i per   diverses causes es quedaven en casa.  Recollien llenya per a ľ hivern. Era  una nit molt fosca de desembre quan  va començar a nevar. Floc rere floc  es va cobrir tot el paisatge amb  un mantell de neu esponjosa.  Alguns nens estaven entusiasmats amb  la neu.  Annabel i Sofia no, perquè elles no tenien roba grossa.  El matí és presentà bastant fred.  Les nenes van deixar les sabatilles a la porta. Elles sabien que per Nadal tots els nens rebrien regals i elles no perquè la seva mare era molt pobra . No tenien res per posar  en la taula se Nadal. Les pobres nenes es van posar   a escriure una carta per a algun  àngel , que puguera veure el que elles desitjaven. Desitjaven una casa que no fora  tan freda, més roba, unes joguines, menjar i que la seva mare es curara . Sabien que mai els  seus desitjos es farien realitat. Van posar les cartes a les sabatilles.   Aquella mateixa nit va anar-hi una fada molt petita .  Portava un vestit blanc com la neu. Va llegir les cartes escrites de les nenes i va fer un escanteri que va transformar la casa en un palau de plata, va portar més roba per a les nenes, moltes joguines, menjar... de tot  el que necessitaven .

 Aquesta fada era  un àngel enviat de Déu, perquè les nenes s'ho mereixien. Va ser una nit molt gran , al  matí les nenes es van despertar en el meravellós palau.  Tenien una taula plena de menjar, molta roba, moltes joguines, material escolar, diners... tenen de tot.
     Les nenes no poden creure el que veien .  
 Pensaven   que era  un somni del que mai no volien despertar-se mai . Eren  molt alegres. No saben com donar-li les gràcies a Déu.  A partir ď ara ja tenien tot. Es quedaren a viure en el seu meravellós palau de plata. Déu li van fer un regal que ningú no pot rebre mai en la seva vida.

                                                             Fi