Capítol sis
En el llançament la nau va anar cada vegada més alt, van passar per els núvols de sucre . Després de poc temps van arribar a ľ espai . Hi havia moltes estrelles que encara estaven dormint. Poc temps després la nau no podia anar més en contra de ľ aire calent que donava el Sol .Aleshores la nau es va estavellar en un planeta desconegut.
Marc va baixar molt esglaïat de la nau. No sabia que passava. De cop i volta la nau estava tota cobert de foc. El seu gos deduïa que en aquell planeta hi havien alguns éssers vius. L'únic que veien era un tros ď arena de color ocre. Després de poc temps apareix un petit ésser viu. Quan Marc és va girar i va veure la criatura és va esglaïar. El seu objectiv era arribar en el planeta més gran. Per el malastre van arribar a un lloc on de lluny pareixia molt menut, quasi ni no es diferenciava per les estrelles, era un lloc on ningú sabia que existia. Aquell extraterrestre volia ensenyar- les un lloc que mai no el podran veure .Ells tans de exploradors que eren és van deixar seguits del menut ésser viu.
-Marc, confia en mi conec aquest planeta, crec -va dir el gos de Marc , en vos baixa.
Van entrar en un forat que conduia fins on ells vivien . El sòl estava cobert ď un llenç blanc , van pujar per un atzucac molt estret. Tota la gent els miraven com si fóra molt rars . En els parets de les cases estaven dibuixats antològiques molt famoses en el món real. Marc estav a molt coherent, és va recordar que aquells dibuixos els va examinar en la classe de plàstica. Caminaven un poc més i van veure un xiprer molt alt. La ciutat tenia un enigma. No tots la sabien perquè la gent que arribava no podien ser rescatats i amb el pass del temps és transformaven en extraterrestres. Ells mai morien. Nàixien grans i és feien cada vegada més menuts. El guia per fi van arribar a la destinació . En una ciutat de núvols, tots eren feliços, molta vegetació, papallones de tots els colors, nens molt bonic. El guia els va explicar per què tot aiço era així. Va dir que molts anys darrere era així com en el lloc que encara quedava. Tota la destrucció era la culpa dels que habitaven en la aldea. Per les fàbriques que construien .
Marc volia ajudar-les però no sabia que podia fer. Ľ ésser viu va dir que existava una solución.
-Participar al duel amb el fill del rei i tu, el qui guany és queda de rei conduint el planta.
Marc és va quedar en un pam de boca. Però acceptó enfrentar-se al duel.
Marc va entrenar molt bé durant una setmana. En el dia de la gran ceremònia , els dos jovens és van enfrentar al duel. Marc lluitava molt bé. El guanyador va ser ell. Després de molt sang i dels dies tan caluroses el guanyador va ser Marc. El rei ďaquell planeta li va deixar tot que necessitava per poder continuar mantenint el planeta. Marc li va agrair molt al rei i van fer una festa per celebrar el duel.
Després ďunes quantes setmanes el rei és va posar malalt i va morir. Totes les reponsabilitats van quedar en les mans del rey. El seu gos era com si fóra el segon rei i el fill era el qui ajudava al rei.
Tot anava bé, els resueltas és veien molt clars. El gos tenia poders màgics, tenia el poder de fer ploure. Gràcies a l'aigua tot el planeta estava plena de vegetació, de flors de viure com en el cel.l.
A Marc li agradava viure en aquell planeta, però tobava a faltar ľabsència dels seus pares. Volia tornar al món real , però ja era massa tard. No podia anar-se'n , tenia que viure tota la seva eternitat en aquell planeta.
Fin
Espere que us hagi agradat la meua "història ".
-Marc, confia en mi conec aquest planeta, crec -va dir el gos de Marc , en vos baixa.
Van entrar en un forat que conduia fins on ells vivien . El sòl estava cobert ď un llenç blanc , van pujar per un atzucac molt estret. Tota la gent els miraven com si fóra molt rars . En els parets de les cases estaven dibuixats antològiques molt famoses en el món real. Marc estav a molt coherent, és va recordar que aquells dibuixos els va examinar en la classe de plàstica. Caminaven un poc més i van veure un xiprer molt alt. La ciutat tenia un enigma. No tots la sabien perquè la gent que arribava no podien ser rescatats i amb el pass del temps és transformaven en extraterrestres. Ells mai morien. Nàixien grans i és feien cada vegada més menuts. El guia per fi van arribar a la destinació . En una ciutat de núvols, tots eren feliços, molta vegetació, papallones de tots els colors, nens molt bonic. El guia els va explicar per què tot aiço era així. Va dir que molts anys darrere era així com en el lloc que encara quedava. Tota la destrucció era la culpa dels que habitaven en la aldea. Per les fàbriques que construien .
Marc volia ajudar-les però no sabia que podia fer. Ľ ésser viu va dir que existava una solución.
-Participar al duel amb el fill del rei i tu, el qui guany és queda de rei conduint el planta.
Marc és va quedar en un pam de boca. Però acceptó enfrentar-se al duel.
Marc va entrenar molt bé durant una setmana. En el dia de la gran ceremònia , els dos jovens és van enfrentar al duel. Marc lluitava molt bé. El guanyador va ser ell. Després de molt sang i dels dies tan caluroses el guanyador va ser Marc. El rei ďaquell planeta li va deixar tot que necessitava per poder continuar mantenint el planeta. Marc li va agrair molt al rei i van fer una festa per celebrar el duel.
Després ďunes quantes setmanes el rei és va posar malalt i va morir. Totes les reponsabilitats van quedar en les mans del rey. El seu gos era com si fóra el segon rei i el fill era el qui ajudava al rei.
Tot anava bé, els resueltas és veien molt clars. El gos tenia poders màgics, tenia el poder de fer ploure. Gràcies a l'aigua tot el planeta estava plena de vegetació, de flors de viure com en el cel.l.
A Marc li agradava viure en aquell planeta, però tobava a faltar ľabsència dels seus pares. Volia tornar al món real , però ja era massa tard. No podia anar-se'n , tenia que viure tota la seva eternitat en aquell planeta.
Fin
Espere que us hagi agradat la meua "història ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada