Les naus espacials

Capítol cinc

Quan va arribar el cap de setmana la mare va anar al bosc a veure la nau que va dir el seu fill que ja estava acabada. Feia un dia amb boira, era molt difícil trobar el camí o anar pel camí correspondent Mentrestant Marc amb el seu pare li donaven a la nau els últims retoques que faltaven.
La mare es va perdre en el camí. Després de poc temps va començar a ploure . Marc sabia que la seva mare trigaria a arribar. Dues hores després ell és preocupava molt per la seva mare. Va decidir anar a buscar-la. El seu pare es va quedar en casa acabant la nau. Marc  era un nen petit, tendre però molt valent. Estava molt esglaïat. No li agradava el temps amb trons y pluja. Caminava i caminava, per fi va trobar a sa mare. Estava molt esglaïat. Noabia con agrair-li.
-Mamà estas bé? - preguntava Marc-.
-No, estic banyada i esglaïada -va dir la mare -.
- Tranquila en seguida arrivarem a "casa "-va dir Marc -.
Val,  com més ràpid millor -va dir la mare -.
El pare els va portar en un carro, per arribar més ràpid. Era un carro tirat per dos cavalls alts i bells.
Quan van arribar a casa la mare és va calentar un poc i després de poc temps va eixir un meravellos
arc de Sant Martí de distints colors.
La mare va anar a veure la nau. Era una gegantina nau, mesurava ď altura dos arbres i mig, van tindre que tallar uns arbres per a tindre ľ espai necessari. La mare es va quedar sense paraules, no creia que ells havien construit una nau així. Com ja estava acabada van decidir un dia per a llançar  la nau a ľ espaci. Marc va  invitar a la seva casa del bosc a  tot el món, a  veure el llançament del seu invent .
Dos mesos més tard van tardar per assegurar-se que tot estava bé. De que si havien seguit bé les instruccions, si per dins no faltava res , però tot estava bé. Marc  deia en vos baixa "Quan arribaré a ľ espaci vull saber perque en els altres planetes no hi ha vida, animals. .. Si n'hi vull fer amics. "
És van assegurar que tenien el menjar necessari. Fins i tot van fer els costums d'astronautes,tenien que ser molt pesats. Vore tot, els dos mesos van passar com dues hores.
Els invitas anaven venint poc a poc a la festa que va organitzar els pares de Marc.  No era una festa qualsevol, sinó que en aquesta festa se celebrava ľesforç de Marc per fer la nau.  Van vindre tots els seus companys, amics, professors. .. Ells els donaven ànims a Marc i  al seu gos, quan tornaven de ľ espaci tots tenien la curiositat de saber que li van passar allà. Volien saber com se viu en els altres planetes.  Tots tenien preguntes que no trobaven la resposta, però ningú ď ells no havien sigut capaços i valents com Marc en construir i anar a ľespaci amb la seva própia nau.
-Avui és un dia molt especial per a mi i per als meus pares -va dir Marc -.
- Marc se que estas molt emocionat, no es fàcil , anar a ľespaci, sense saber res de que allà pot passar -va dir un dels millors amics de Marc -.
- Tens raó amic meu, però jo vaig estudiar ľespaci, els efectes que pot produir . ..-va dir Marc -.
- Jo ť ànime, avui tots estem així per a anima't -va dir uns dels companys de Marc -.
- Estic molt emocionat, però no tinc por, passé el que passé -va dir Marc en un ton molt decidit -.
Marc va entrar en la nau es va posar ľequipatge ď astronauta i també el va posar al gos. Va començar el llançament i tot el món van quedar mirant boca badats.

CONTINUARÁ. . .