divendres, 29 d’abril del 2016

Les naus espacials

Capítol quatre 

Arriba el matí següent, el sol ix poc a poc dels nuvóls. Quan la mare obri els ulls va veure el paisatge com si fora en un altre món. No s'ho creía . Pensava que aixó no podia ser. És va posar la roba i es va anar a pasejar a soles un temps,per explorar una mica la zona. Durant el seu passeig va veure moltes coses boniques, uns meravella de natura. Marc amb el seu pare es van donar conte que la mare és va anar a pasejar. Aleshores ells també van anar al bosc, però al cap de dues hores es van avorrir i van decidir tornar  a casa,pensaven que la mare ja estava. Quan van arribar, la mare  no va arribar. Marc li va ensenyar al seu pare el projecte de la nau espacial. El pare li va dir que el projecte  estava bé ,però faltava la major part,construir la nau. Li va dir que aquella mateixa vesprada començaren a construir la nau. La mare es va perdre en el bosc, no coneixa bé el camí. És va asseure al costat ď un arbre. Intentava recordar el camí, pero no s'acordava . És va dormir i va començar a somiar moltes coses que no tenien sentit , però per final recordava algo del camí. Recordant-lo poc a poc, és va alçar i va començar a caminar, molt de nit va arribar a sa casa. Marc i el seu pare ja tenien  quasi tot el material necessari ,tenien fets també les mides que correspon a cada peça.  Van decidir que al dia següent, començaren a construir la nau. La mare els va contar sobre el seu passeig durant tot el dia. Al dia següent el pare i Marc tenien molta faena. Quan es van despertar ,Marc amb el seu pare van començar a construir la nau. Dies i dies, van durar molt de temps, la calor era insuperable , però ells continuaven. La mare durant aquest temps llegia un llibre molt bonic, al aire libre.
Marc amb el seu pare s'esforçaven molt, per a fer una enorme nau com aquesta. Estaven en el taller dia i nit, la mare anava tots els dies a fer caminades molt llargues. Les dies  passaven com les fulles truncades de tardor . Treballant molt. Quan va arribar ľestació de tardor la mare tenia que anar-se al treball. El pare va decidir que un any estarà de vacances per acabar la nau i Marc va parlar amb la seva mare que parle amb el director per a que aquell any no vagi a ľ escola. La mare va dir que les vacances en el bosc han estat molt bé, i que va descansar. Ella volia tornar a viure a aquell bosc.
Així van passar les quatres estacions, quasi ja tenien la nau feta, els faltaven alguns retoques per dins.
Marc li va cridar per telèfon a sa mare :
- Hola mamà, jo i papà em acabat la nau. Quan vols pots vindre a veure .
-Vale, aquest cap de setmana passaré .Per fi heu acabat. Estic molt entusiasmada de vore el que heu fet.
-Espere que t'agrade.

CONTINUARÀ...

divendres, 22 d’abril del 2016

Al circo

Tercer capítulo 


Estuvieron en el pueblo como mucho dos semanas. A los cinco jóvenes les encantó trabajar para el circo, les pareció a los cinco divertido, haciendo gracias a la gente, viendo que la gente que miraban sus acciones, se sentía bien junto a ellos, esto les encantaba mucho.  Era verano, mitad de estación, hacía mucho calor. Todos o casi todos se despertaban con ganas de trabajar, muy temprano, la gente del campo igual, porque la calor que hacía sobre las dos  o tres  de la tarde era insoportable. Los animales habían que cuidarlas a todas horas. En las horas del día que no se podía trabajar, tanto los hombres como las mujeres tenían faena. Los hombres arreglaban las cosas que quedaban para hacer en el patio y las mujeres cuidando los niños, haciendo de comer, porque por supuesto tenían que alimentar a toda la familia. Cuando se refrescaba un poco tanto los hombres como las mujeres trabajaban en el campo. Los cinco jóvenes hacían más o menos igual durante el verano, los chicos cuidaban de los animales y la chica tenía que preparar la comida para todo el conjunto de personas que trabajaban allí en el circo. También tenían su tiempo libre y el tiempo para ensayar. Lo que pasa es que tenían libre dos o tres horas entre semana, menos de que no sea sábado ni domingo , porque estos días venía mucha gente a ver sus actuaciones. Las dos semanas de estar en el pueblo se acabaron. Los jóvenes tenían que despedirse de su familia. La despedida fue un poco cruel, porque las dos semanas que estuvieron al circo les pareció difícil, nunca no estuvieron separados de sus padres y del pequeño hermano, pero a ellos les gustaba aquello que hacían. Los cinco prometieron a sus padres que todo irá bien y nunca no se van a separar. Cogieron las cosas que les pareció a ellos que les servirán para todo el tiempo que van a estar en el circo.  Al llegar al lugar dónde estaba situado el circo, de allí también recogieron todo lo que habían montado. Tardaron un día en recoger todo también les ayudó algunos ciudadanos del pueblo. Al legar al siguiente pueblo tardaron dos horas, para encontrar también un lugar situado en el centro y con un bonito paisaje. Allí montaron bien el circo y sacaron los animales para alimentarlas, no comían cualquier comida sino que un tipo especial de comida. Aquella tarde la tuvieron libre. Los cinco pasearon un poco por el pueblo, aquel pueblo les sonaba mucho, pero de tanto tiempo que no pasaron por allí, recordaban el paisaje desde pequeños. Un paisaje lleno de vegetación, con una cascada al lado del bosque que el agua cae muy despacio, mucha tranquilidad, con muchos animales, las mariposas llevaban trajes de distintos colores, hacían un juego que parecía un arco iris de los colores de sus trajes. Las nubes tenían distintas formas, cada forma representaba una cosa diferente. Una maravilla de vivir así todo el tiempo, en un maravilloso paisaje.  Los árboles estaban cargados con su fruto inmaduro. De tanto pasear llegó la noche. Una noche azul oscuro, las estrellas brillaban. Todos estaban muy  cansados, se acostaron pronto, para poder levantarse pronto. Al día siguiente tenían mucha faena.
-Buenas noches, a todos -dijo uno de los propietarios del circo -.

CONTINUARÁ...

divendres, 15 d’abril del 2016

Les naus espacials

Capítol tres 

En un dia ďestiu, després de que Marc va acabar ľinstitut, aprovant tot, els seus pares van decidir fer-li aquest regal al seu fill i per lo tant anaven de vacances ďestiu a viure en un bosc per disfrutar de la bellesa de la naturalesa. Ja tenien tot preparat per poder anar. En el primer dia de juliol , molt de matinada, se'n van anar. Per tots els llocs per on passaven si escoltava distints soroll. Van passar per un lloc on és veía una meravellosa cascada,brillava amb els raigs del sol de la matinada. Els pardals feien el concert, un després ď un altre, tenien veus distints, Els arbres tenien els seus fruits immadurs. Els pares es van quedar al.lucinats , no s'ho creuen. Marc els va dir que aixó no era tot, fins a arribar a la casa que ell va trobar encara quedava moltíssim, no estaven ni a mitad de camí. En els camps havien molts animals pasturant.
A mesura que les hores passaven , el sol estava cada vegada més alt, donant una calor insoportable. Com ja era migdia i ja no tenien molta força per continuar ,es van asseure a la ombra ď un gran arbre. Dins de ľ arbre hi havia un buit on vivia un esquirol. El esquirol va baixar per a prendre un poc de mengiar. Van descansar una mica més a la ombra de ľarbol. Després van seguir el seu camí . Durant el camí van veure un paisatge meravellos. Quasi s'acostaven prop del bosc, però per a arribar en el centre encara els quedaven. Van arribar a la casa desitjada quan s 'acostava la nit. Les estrelles brillaven en la nit, no era una nit molt fosca, sinó que poc lluminada.
-Per fi em arrivat. Ha sigut un camí molt llarg i costos. M'agradat molt el paisatge, per un moment he pensat que estava al cel amb tantes coses boniques que ens envolta -va dir la mare -.
-A mi també m'ha paregut molt interesant el paisatge, no he vist mai tanta bellesa, tants animals pasturant -va dir el pare -...
-Veieu com jo sabia que el lloc on anirem a passar les vacances es meravellos? A més n'hi ha molta vegetació que ens envolta, no ni ha cotxes ni contaminació. Aquest és un lloc on la gent la abandonat i es van oblidar completament de llocs com aquest. Per aixó ni ha poca gent treballant els terrenys conreats, perquè la majoria s'han anat a la ciutat o altres zones -va dir el xic-.
- Bé, bé, ja està bé, fill meu. Demà explorarem un poc la casa i tot allò  que ens envolta. M'agradat molt aquest paisatge. Arà és la hora de dormir ja estem terminats. Bona nit -va dir la mare -.
- Bona nit mamà.

  CONTINUARÀ. ..