1r PART
Estiu . El sol es desperta amb unes raiges brillantes . Ľaigua del mar asembla que se junta amb el blau del cel. Un nen anomenat Andreu és un xic de vuit anys. L' agrada molt explorar i és molt curiós.
El viu amb el seu pare en un poble petit al voltant del mar. Un dia el nen li pregunta al seu pare :
- Per què no construïm un vaixell i anar navegant per sota del mar?
- Perquè és molt perillós - va respondre el pare.
- Tu ets un nen de vuit anys, no pots anar a soles .
Andreu va passar del que va dir el seu pare i es va posar a construir el seu propi vaixell.
Van passar els dies, els mesos , els anys i el nen s'expavi ràpid. Després, de tres anys, va acabar de construir el seu vaixell. L'ensenya al seu pare el que va fer durant aquests anys.
El pare no pareix tan content de lo que havia vist.
-No ets vaig dir que...
El nen no lo va deixar seguir. Li va dir :
-Sí,papa però jo vull navegar en aquest mar tan meravellós ,decobrir els tipus de peixos que hi ha i moltes més coses que pot aver al mar.
-Val, jo t'acompanyaré. El pare es va posar molt content, li va fer molta il . lusació les paraules del seu fill.
Andreu i el seu pare van fer la maleta amb roba de submaristes i el menjar . Tenien tot preparat ,llestos per a navegar. Es munten al vaixell que era bastant gran i es van posar en marxa. Van navegar un dia, el sol brillava, res dolent no va passar. Es va acostar a la nit i el mar s'agita, el cel posaven uns xàfecs grisos, les ones del mar eren molt grans. Començo la tempesta i el vent va a una velocitat màxima. La nit era molt fosca i freda. El vaixell va caure al fons del mar. Va arribar el matí següent el nen i el seu pare estaven debaix del mar. Ells van fer molts experiments dels peixos que havia. A sota del nivell de ľaigua hi ha un altre món per als éssers vius.
Andreu i el seu pare experimenten diversos tipus de peixos i en un dia van veure un tauró que els perseguia , ells nadaven la màxima velocitat, fins que van arribar a una illa.
Era una illa buïda, es queden allà per a viure. No sabien on estava la seua casa. Només sabien que s'han caigut al fons del mar,en una terrible tempesta.
Van passar els dies, els mesos , els anys i el nen s'expavi ràpid. Després, de tres anys, va acabar de construir el seu vaixell. L'ensenya al seu pare el que va fer durant aquests anys.
El pare no pareix tan content de lo que havia vist.
-No ets vaig dir que...
El nen no lo va deixar seguir. Li va dir :
-Val, jo t'acompanyaré. El pare es va posar molt content, li va fer molta il . lusació les paraules del seu fill.
Andreu i el seu pare van fer la maleta amb roba de submaristes i el menjar . Tenien tot preparat ,llestos per a navegar. Es munten al vaixell que era bastant gran i es van posar en marxa. Van navegar un dia, el sol brillava, res dolent no va passar. Es va acostar a la nit i el mar s'agita, el cel posaven uns xàfecs grisos, les ones del mar eren molt grans. Començo la tempesta i el vent va a una velocitat màxima. La nit era molt fosca i freda. El vaixell va caure al fons del mar. Va arribar el matí següent el nen i el seu pare estaven debaix del mar. Ells van fer molts experiments dels peixos que havia. A sota del nivell de ľaigua hi ha un altre món per als éssers vius.

Era una illa buïda, es queden allà per a viure. No sabien on estava la seua casa. Només sabien que s'han caigut al fons del mar,en una terrible tempesta.